Opcions :
Inici amb les prestatgeries virtuals.. |
Més informació de l'autor
Autor Claudia Canals
Documents disponibles escrits per aquest autor
Refinar la cercaNo. 03 - Des. 2006 - Offshoring i deslocalització (Bulletí de Documents d'economia "la Caixa") / Claudia Canals
[number or issue]
és un butlletí de Documents d'economia "la Caixa" (2006-)
Títol : No. 03 - Des. 2006 - Offshoring i deslocalització : noves tendències de l'economia internacional Tipus de document : text imprès Autors : Claudia Canals, Autor Data de publicació : 2006 Nombre de pàgines : 29 p. ll. : il. col., gràf. Dimensions : 29 cm Nota general : També disponible en versió electrònica
Inclou bibliografiaIdioma : Català (cat) Matèries : Comerç internacional
Economia internacional
Mercat de treballClassificació : 95 Comerç exterior. Comerç internacional Resum : Aquest document analitza l'offshoring, entès com la importació de béns o de serveis intermedis. L'article quantifica aquest fenòmen per als Estats Units i Espanya, i mostra que l'offshoring ha crescut de manera continuada en les últimes dècades, en especial l'offshoring de serveis. A Espanya, la taxa anual mitjana de creixement de l'offshoring va ser, en el període 1995-1999, del 3,38%. En particular, la taxa va ser del 10,35% en offshoring de serveis i del 2% en offshoring de manufactures. No obstant això, en el període 2000-2004, aquesta taxa va passar a ser negativa (–1,79%). Sembla, doncs, que la tendència de creixement s'ha estancat en els últims anys. Les reduccions lentes i discontínues en alguns dels costos de transacció podrien ser la causa d'aquest estancament. Aquest document també presenta els resultats dels estudis més recents sobre els efectes de l'offshoring en el mercat laboral local. En concret, aquests resultats mostren un augment del diferencial salarial entre treballadors qualificats i no qualificats i un increment del salari de tots els treballadors locals, a més d'una disminució en la taxa d'ocupació. Finalment, examina altres vies d'impacte sobre l'economia domèstica, com l'augment en la productivitat del país, que assegurarien un efecte net favorable a llarg termini de l'offshoring que compensa els possibles efectes adversos inicials. Enllaç al recurs electrònic : http://www.lacaixaresearch.com/documents/10180/51461/de03_cat.pdf/3629881b-7165- [...] Format del recurs electrònic : Accés lliure Permalink : https://bibliotecatriasfargas.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=bulletin_display&id [number or issue]
és un butlletí de Documents d'economia "la Caixa" (2006-)
No. 03 - Des. 2006 - Offshoring i deslocalització : noves tendències de l'economia internacional [text imprès] / Claudia Canals, Autor . - 2006 . - 29 p. : il. col., gràf. ; 29 cm.
També disponible en versió electrònica
Inclou bibliografia
Idioma : Català (cat)
Matèries : Comerç internacional
Economia internacional
Mercat de treballClassificació : 95 Comerç exterior. Comerç internacional Resum : Aquest document analitza l'offshoring, entès com la importació de béns o de serveis intermedis. L'article quantifica aquest fenòmen per als Estats Units i Espanya, i mostra que l'offshoring ha crescut de manera continuada en les últimes dècades, en especial l'offshoring de serveis. A Espanya, la taxa anual mitjana de creixement de l'offshoring va ser, en el període 1995-1999, del 3,38%. En particular, la taxa va ser del 10,35% en offshoring de serveis i del 2% en offshoring de manufactures. No obstant això, en el període 2000-2004, aquesta taxa va passar a ser negativa (–1,79%). Sembla, doncs, que la tendència de creixement s'ha estancat en els últims anys. Les reduccions lentes i discontínues en alguns dels costos de transacció podrien ser la causa d'aquest estancament. Aquest document també presenta els resultats dels estudis més recents sobre els efectes de l'offshoring en el mercat laboral local. En concret, aquests resultats mostren un augment del diferencial salarial entre treballadors qualificats i no qualificats i un increment del salari de tots els treballadors locals, a més d'una disminució en la taxa d'ocupació. Finalment, examina altres vies d'impacte sobre l'economia domèstica, com l'augment en la productivitat del país, que assegurarien un efecte net favorable a llarg termini de l'offshoring que compensa els possibles efectes adversos inicials. Enllaç al recurs electrònic : http://www.lacaixaresearch.com/documents/10180/51461/de03_cat.pdf/3629881b-7165- [...] Format del recurs electrònic : Accés lliure Permalink : https://bibliotecatriasfargas.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=bulletin_display&id Exemplars
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat Volum Nota 10114106 0 Doc Revista Biblioteca IEF Ramon Trias Fargas Revistes Exclòs de préstec
Exclòs de préstecDocuments electrònics
Accés lliure a l'articleURL No. 03 - Mar. 2007 - A Value chain analysis of foreign direct investment (Bulletí de "la Caixa" economic papers) / Claudia Canals
[number or issue]
és un butlletí de "la Caixa" economic papers (2006-)
Títol : No. 03 - Mar. 2007 - A Value chain analysis of foreign direct investment Tipus de document : text imprès Autors : Claudia Canals, Autor ; Marta Noguer, Autor Data de publicació : 2007 Nombre de pàgines : 29 p. ll. : il. col., gràf. Dimensions : 29 cm Nota general : També disponible en versió electrònica
Inclou bibliografiaIdioma : Anglès (eng) Matèries : Inversions estrangeres -- Models economètrics Classificació : 913 Inversió internacional Resum : This paper analyzes the determinants of FDI. We use a new data set covering greenfield and expansion projects at a detailed value chain level to examine which factors influence the decision to invest abroad. Our empirical framework is an augmented gravity model that incorporates elements of factor proportions theory. At the aggregate level, we find that distance discourages FDI, size and sharing a language encourages it, and that FDI targets relatively capital-scarce countries. When we classify investment projects according to their stage in the chain of production, we observe a lot of variation across stages. Nevertheless, economic size, distance, and capital abundance are still determining factors for most value chain stages and preserve the sign of their effect. Moreover, even though the results confirm FDI targetting capital scarce countries, we find evidence of a minimum requirement on the host country's capital endowment in all the stages of production except extraction. Finally, ease of doing business is also important, especially so for the location of regional headquarters. Enllaç al recurs electrònic : http://lacaixaresearch.com/documents/10180/53163/ep03_eng.pdf/42d8a78a-a15a-43eb [...] Format del recurs electrònic : Accés lliure Permalink : https://bibliotecatriasfargas.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=bulletin_display&id [number or issue]
és un butlletí de "la Caixa" economic papers (2006-)
No. 03 - Mar. 2007 - A Value chain analysis of foreign direct investment [text imprès] / Claudia Canals, Autor ; Marta Noguer, Autor . - 2007 . - 29 p. : il. col., gràf. ; 29 cm.
També disponible en versió electrònica
Inclou bibliografia
Idioma : Anglès (eng)
Matèries : Inversions estrangeres -- Models economètrics Classificació : 913 Inversió internacional Resum : This paper analyzes the determinants of FDI. We use a new data set covering greenfield and expansion projects at a detailed value chain level to examine which factors influence the decision to invest abroad. Our empirical framework is an augmented gravity model that incorporates elements of factor proportions theory. At the aggregate level, we find that distance discourages FDI, size and sharing a language encourages it, and that FDI targets relatively capital-scarce countries. When we classify investment projects according to their stage in the chain of production, we observe a lot of variation across stages. Nevertheless, economic size, distance, and capital abundance are still determining factors for most value chain stages and preserve the sign of their effect. Moreover, even though the results confirm FDI targetting capital scarce countries, we find evidence of a minimum requirement on the host country's capital endowment in all the stages of production except extraction. Finally, ease of doing business is also important, especially so for the location of regional headquarters. Enllaç al recurs electrònic : http://lacaixaresearch.com/documents/10180/53163/ep03_eng.pdf/42d8a78a-a15a-43eb [...] Format del recurs electrònic : Accés lliure Permalink : https://bibliotecatriasfargas.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=bulletin_display&id Exemplars
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat Volum Nota 10114156 0 Lac Revista Biblioteca IEF Ramon Trias Fargas Revistes Exclòs de préstec
Exclòs de préstecDocuments electrònics
Accés lliure a l'articleURL No. 07 - Jul. 2007 - La Inversió estrangera directa a Espanya (Bulletí de Documents d'economia "la Caixa") / Claudia Canals
[number or issue]
és un butlletí de Documents d'economia "la Caixa" (2006-)
Títol : No. 07 - Jul. 2007 - La Inversió estrangera directa a Espanya : què podem aprendre del tigre celta? Tipus de document : text imprès Autors : Claudia Canals, Autor ; Marta Noguer, Autor Data de publicació : 2007 Nombre de pàgines : 30 p. ll. : il. col., gràf. Dimensions : 29 cm Nota general : També disponible en versió electrònica
Inclou bibliografiaIdioma : Català (cat) Matèries : Inversions estrangeres -- Espanya
Inversions estrangeres -- IrlandaClassificació : 913 Inversió internacional Resum : En l'últim decenni, Espanya ha passat de ser un receptor net a ser un proveïdor net d'inversió estrangera directa (IED). Aquest canvi no s'explica solament per un major dinamisme de les sortides d'IED, sinó també, des del 2002, per una reculada de les entrades. Atès el potencial dinamitzador sobre la resta de l'economia que s'atribueix a la IED, és rellevant preguntar-se què determina la capacitat d'un país per atreure aquest tipus d'inversió estrangera. Aquest document compara l'experiència irlandesa amb l'espanyola i tracta de discernir quins factors expliquen les tendències divergents dels dos països i cap a quina direcció ha d'apuntar Espanya per no perdre el tren de la IED tecnològica. La resposta passa per millorar la productivitat, la qualitat de l'educació i el coneixement d'altres idiomes, en especial l'anglès. Així mateix, un entorn més favorable a l'exercici de l'activitat empresarial –amb menys burocràcia i menys càrrega impositiva– també contribuiria a l'atractiu d'Espanya com a país de destinació d'IED. Enllaç al recurs electrònic : http://www.lacaixaresearch.com/documents/10180/51461/de07_cat.pdf/69aa90fd-d502- [...] Format del recurs electrònic : Accés lliure Permalink : https://bibliotecatriasfargas.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=bulletin_display&id [number or issue]
és un butlletí de Documents d'economia "la Caixa" (2006-)
No. 07 - Jul. 2007 - La Inversió estrangera directa a Espanya : què podem aprendre del tigre celta? [text imprès] / Claudia Canals, Autor ; Marta Noguer, Autor . - 2007 . - 30 p. : il. col., gràf. ; 29 cm.
També disponible en versió electrònica
Inclou bibliografia
Idioma : Català (cat)
Matèries : Inversions estrangeres -- Espanya
Inversions estrangeres -- IrlandaClassificació : 913 Inversió internacional Resum : En l'últim decenni, Espanya ha passat de ser un receptor net a ser un proveïdor net d'inversió estrangera directa (IED). Aquest canvi no s'explica solament per un major dinamisme de les sortides d'IED, sinó també, des del 2002, per una reculada de les entrades. Atès el potencial dinamitzador sobre la resta de l'economia que s'atribueix a la IED, és rellevant preguntar-se què determina la capacitat d'un país per atreure aquest tipus d'inversió estrangera. Aquest document compara l'experiència irlandesa amb l'espanyola i tracta de discernir quins factors expliquen les tendències divergents dels dos països i cap a quina direcció ha d'apuntar Espanya per no perdre el tren de la IED tecnològica. La resposta passa per millorar la productivitat, la qualitat de l'educació i el coneixement d'altres idiomes, en especial l'anglès. Així mateix, un entorn més favorable a l'exercici de l'activitat empresarial –amb menys burocràcia i menys càrrega impositiva– també contribuiria a l'atractiu d'Espanya com a país de destinació d'IED. Enllaç al recurs electrònic : http://www.lacaixaresearch.com/documents/10180/51461/de07_cat.pdf/69aa90fd-d502- [...] Format del recurs electrònic : Accés lliure Permalink : https://bibliotecatriasfargas.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=bulletin_display&id Exemplars
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat Volum Nota 10114110 0 Doc Revista Biblioteca IEF Ramon Trias Fargas Revistes Exclòs de préstec
Exclòs de préstecDocuments electrònics
Accés lliure a l'articleURL No. 10 - Abr. 2008 - Llums i ombres de la competitivitat exterior d'Espanya (Bulletí de Documents d'economia "la Caixa") / Claudia Canals
[number or issue]
és un butlletí de Documents d'economia "la Caixa" (2006-)
Títol : No. 10 - Abr. 2008 - Llums i ombres de la competitivitat exterior d'Espanya Tipus de document : text imprès Autors : Claudia Canals, Autor ; Enric Fernández, Autor Data de publicació : 2008 Nombre de pàgines : 28 p. ll. : il. col., gràf. Dimensions : 29 cm Nota general : També disponible en versió electrònica
Inclou bibliografiaIdioma : Català (cat) Matèries : Comerç internacional -- Espanya
Exportacions -- Espanya
Inversions estrangeres -- EspanyaClassificació : 95 Comerç exterior. Comerç internacional Resum : Molts observadors creuen que el gran dèficit exterior de l'economia espanyola és el símptoma d'una pèrdua de competitivitat. Per contrastar aquesta hipòtesi, aquest estudi examina un conjunt d'indicadors que s'utilitzen habitualment per avaluar la competitivitat exterior. El primer és la quota de les exportacions al món, que durant els anys dos mil ha caigut, amb la qual cosa s'ha truncat la seva tendència a l'alça. De tota manera, aquesta caiguda no ha estat tan significativa com la que ha experimentat el conjunt de països de la UE-15. En segon lloc, hi ha la competitivitat-preu de les exportacions espanyoles, que s'ha deteriorat significativament com a conseqüència del diferencial d'inflació amb els nostres socis comercials, el baix creixement de la productivitat i, més recentment, l'apreciació de l'euro. Finalment, s'examina el contingut tecnològic de les exportacions i s'observa una millora notable en les exportacions de serveis, mentre que en béns s'ha mantingut en un nivell mitjà-baix en els últims vint anys, la qual cosa suggereix certs problemes de competitivitat. En definitiva, sembla que Espanya ha perdut competitivitat exterior en els darrers anys, si bé l'anàlisi també revela algunes fortaleses, especialment en l'exportació de serveis. Corregir aquesta situació requereix millorar el creixement de la productivitat, reduir el diferencial d'inflació amb la zona de l'euro i establir un entorn que incentivi la innovació. Enllaç al recurs electrònic : http://www.lacaixaresearch.com/documents/10180/51461/de10_cat.pdf/bfe902c4-481f- [...] Format del recurs electrònic : Accés lliure Permalink : https://bibliotecatriasfargas.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=bulletin_display&id [number or issue]
és un butlletí de Documents d'economia "la Caixa" (2006-)
No. 10 - Abr. 2008 - Llums i ombres de la competitivitat exterior d'Espanya [text imprès] / Claudia Canals, Autor ; Enric Fernández, Autor . - 2008 . - 28 p. : il. col., gràf. ; 29 cm.
També disponible en versió electrònica
Inclou bibliografia
Idioma : Català (cat)
Matèries : Comerç internacional -- Espanya
Exportacions -- Espanya
Inversions estrangeres -- EspanyaClassificació : 95 Comerç exterior. Comerç internacional Resum : Molts observadors creuen que el gran dèficit exterior de l'economia espanyola és el símptoma d'una pèrdua de competitivitat. Per contrastar aquesta hipòtesi, aquest estudi examina un conjunt d'indicadors que s'utilitzen habitualment per avaluar la competitivitat exterior. El primer és la quota de les exportacions al món, que durant els anys dos mil ha caigut, amb la qual cosa s'ha truncat la seva tendència a l'alça. De tota manera, aquesta caiguda no ha estat tan significativa com la que ha experimentat el conjunt de països de la UE-15. En segon lloc, hi ha la competitivitat-preu de les exportacions espanyoles, que s'ha deteriorat significativament com a conseqüència del diferencial d'inflació amb els nostres socis comercials, el baix creixement de la productivitat i, més recentment, l'apreciació de l'euro. Finalment, s'examina el contingut tecnològic de les exportacions i s'observa una millora notable en les exportacions de serveis, mentre que en béns s'ha mantingut en un nivell mitjà-baix en els últims vint anys, la qual cosa suggereix certs problemes de competitivitat. En definitiva, sembla que Espanya ha perdut competitivitat exterior en els darrers anys, si bé l'anàlisi també revela algunes fortaleses, especialment en l'exportació de serveis. Corregir aquesta situació requereix millorar el creixement de la productivitat, reduir el diferencial d'inflació amb la zona de l'euro i establir un entorn que incentivi la innovació. Enllaç al recurs electrònic : http://www.lacaixaresearch.com/documents/10180/51461/de10_cat.pdf/bfe902c4-481f- [...] Format del recurs electrònic : Accés lliure Permalink : https://bibliotecatriasfargas.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=bulletin_display&id Exemplars
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat Volum Nota 10114113 0 Doc Revista Biblioteca IEF Ramon Trias Fargas Revistes Exclòs de préstec
Exclòs de préstecDocuments electrònics
Accés lliure a l'articleURL No. 11 - Set. 2008 - Quant costa anar a la feina? (Bulletí de Documents d'economia "la Caixa") / Claudia Canals
[number or issue]
és un butlletí de Documents d'economia "la Caixa" (2006-)
Títol : No. 11 - Set. 2008 - Quant costa anar a la feina? : el cost en temps i diners Tipus de document : text imprès Autors : Claudia Canals, Autor ; Enric Fernández, Autor Data de publicació : 2008 Nombre de pàgines : 28 p. ll. : il. col., gràf. Dimensions : 29 cm Nota general : També disponible en versió electrònica
Inclou bibliografiaIdioma : Català (cat) Matèries : Estudi de temps
Mobilitat obligada per treball -- Aspectes econòmicsClassificació : 071 Treball Resum : El valor del temps dels trajectes a la feina i de tornada a casa constitueix una part important de la despesa total d'aquests viatges. Aquest document estima que, de mitjana, un treballador hi dedica 57 minuts diaris, la qual cosa equival a un valor de 8 euros al dia. Aquest cost varia segons la zona geogràfica, de manera que els treballadors que resideixen a la Comunitat de Madrid i a la ciutat de Barcelona són els que incorren en una despesa més gran. L'anàlisi mostra que els usuaris del transport públic hi dediquen, de mitjana, al voltant de 40 minuts més, la qual cosa equival a un cost addicional en termes de temps de 4,7 euros diaris, que els usuaris de transport privat. Finalment, s'estima que el cost del component temps dels viatges a la feina per a l'economia espanyola en el seu conjunt és equivalent a prop del 3,5% del PIB. Enllaç al recurs electrònic : http://www.lacaixaresearch.com/documents/10180/51461/de11_cat.pdf/14e1d015-f560- [...] Format del recurs electrònic : Accés lliure Permalink : https://bibliotecatriasfargas.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=bulletin_display&id [number or issue]
és un butlletí de Documents d'economia "la Caixa" (2006-)
No. 11 - Set. 2008 - Quant costa anar a la feina? : el cost en temps i diners [text imprès] / Claudia Canals, Autor ; Enric Fernández, Autor . - 2008 . - 28 p. : il. col., gràf. ; 29 cm.
També disponible en versió electrònica
Inclou bibliografia
Idioma : Català (cat)
Matèries : Estudi de temps
Mobilitat obligada per treball -- Aspectes econòmicsClassificació : 071 Treball Resum : El valor del temps dels trajectes a la feina i de tornada a casa constitueix una part important de la despesa total d'aquests viatges. Aquest document estima que, de mitjana, un treballador hi dedica 57 minuts diaris, la qual cosa equival a un valor de 8 euros al dia. Aquest cost varia segons la zona geogràfica, de manera que els treballadors que resideixen a la Comunitat de Madrid i a la ciutat de Barcelona són els que incorren en una despesa més gran. L'anàlisi mostra que els usuaris del transport públic hi dediquen, de mitjana, al voltant de 40 minuts més, la qual cosa equival a un cost addicional en termes de temps de 4,7 euros diaris, que els usuaris de transport privat. Finalment, s'estima que el cost del component temps dels viatges a la feina per a l'economia espanyola en el seu conjunt és equivalent a prop del 3,5% del PIB. Enllaç al recurs electrònic : http://www.lacaixaresearch.com/documents/10180/51461/de11_cat.pdf/14e1d015-f560- [...] Format del recurs electrònic : Accés lliure Permalink : https://bibliotecatriasfargas.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=bulletin_display&id Exemplars
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat Volum Nota 10114114 0 Doc Revista Biblioteca IEF Ramon Trias Fargas Revistes Exclòs de préstec
Exclòs de préstecDocuments electrònics
Accés lliure a l'articleURL No. 17 - Jul. 2010 - El Creixement de Xina (Bulletí de Documents d'economia "la Caixa") / Claudia CanalsPermalink
Biblioteca Financera Ramon Trias Fargas - IEF
Av. Josep Tarradellas, 123, 2ª planta
08029 Barcelona
(+34) 93 412 44 31
biblioteca@iefweb.org
Horari: de dilluns a divendres de 10h a 18h. pmb