La Cultura de l'estabilitat i el consens de Washington (1999) 

La Cultura de l'estabilitat i el consens de Washington Durant aquests últims anys s'ha anat forjant una cultura de l'estabilitat en matèria de política econòmica. Estem davant d'un canvi profund en la forma d'enfocar els problemes econòmics i les fronteres entre les funcions, les activitats i les responsabilitats dels sectors públic i privat.Aquesta cultura de l'estabilitat es concreta en un conjunt de proposicions d'economia i política econòmica sobre les quals s'ha arribat a un acord generalitzat que, lluny de significar la fi de la discussió econòmica, la trasllada a camps més rellevants i útils. Per il·lustrar el contingut, l'abast i les limitacions de la cultura de l'estabilitat, el Servei d'Estudis de "la Caixa" ha encarregat a Manuel Guitián, director del Departament d'Afers Monetaris i Canviaris de l'FMI, i a Joaquim Muns, catedràtic d'Organització Econòmica Internacional de la Universitat de Barcelona i conseller del Banc d'Espanya, la recopilació d'alguns dels treballs més significatius relacionats amb aquest tema. Alhora, aquests autors han elaborat un article de síntesi sobre la matèria. Així doncs, es recullen dos articles de John Williamson, de l'Institute for International Economics, sobre el contingut i la importància de l'expressió «consens de Washington». Miguel A. Fernández Ordóñez, exdirector executiu de l'FMI, aprofundeix en la complexitat de l'acord. Paul Krugman, professor de la Universitat de Stanford, aporta una visió crítica. Manuel Guitián, en els seus dos articles, aborda el tema de la delimitació de l'acció del govern i el de l'estabilitat des d'una perspectiva històrica. Antonio Argandoña, professor ordinari de l'IESE, fa una anàlisi de l'evolució de la cultura de l'estabilitat a Espanya.